Què és Acompanyar?
Acompanyar és, per a mi, la capacitat de sentir-saber en cada moment què necessita l’altre, respectant i acceptant els ritmes i processos de cada persona, sense interferir en les seves pròpies decisions ni el seu propi camí, que és únic i perfecte així tal qual.

Fent-ho des d’una Mirada Incondicional on la persona se sent sempre acompanyada, i també cuidada i sostinguda només quan així ho necessita.
“Estic aquí per tu”. “Estic aqui amb tu”.

Les persones quan transitem per llocs profunds de les nostres emocions, quan naveguem en les nostres aigües i “ens perdem” ens podem retrobar en els ulls de l’altra a través d’aquesta nova Mirada. Mirada que ens fa de mirall net, incondicional i ple de confiança. Confiança en el nostre propi procés d’ autoregulació i transformació. Procés de reconexió amb nosaltres mateixes, en definitiva, de retrobar el nostre camí per “tornar a casa”.
“Mirem-nos als ulls”.

Acompanyament ple de contenció que permet buidar i deixar anar el propi dolor, entrant en contacte amb l’ “escletxa o ferida” atenent-la, per poder arribar  així a un lloc intern de descans. Ajudant-nos amb tèniques terapèutiques gestàltiques, transpersonals, d’A.T…
Col.locant-me en un lloc d’acompanyant de processos que no promou els antics rols estàtics  de terapeuta i pacient. Tampoc fomenta aquesta dependència ni cap creença sobre la necessitat d’aquesta per poder fer un procès de sanació.
Obrint un nou camí cap a l’aprenentatge de noves maneres cuidades d’atenció i cura d’ un@ mateix@, desenvolupant les pròpies eines i recursos personals.  Afavorint així l’ empoderament  de les persones, que passa sempre per responsabilitzar-se del propi procés de creixement.